"A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol."
Si només votéssim els catalans
"Cal dir que si només votéssim els catalans, els que tenim cognom català i la nostra llengua materna és el català: és a dir, els catalans, cal dir que convergència treuria majoria absoluta i el 70 per cent dels vots pel cap baix. La resta és Franco. La resta és la immigració intencionada. Aquella que va venir de la pols i de la gana i que en lloc de donar les gràcies va entrar per dret de conquesta i de la mà del dictador, que sabia molt bé el que es feia. D'on ve Montilla? D'Iznájar. Bé, això tothom ho sap. I què va passar a Iznájar? Que Franco va construrir-hi un pantà i és així que tota aquella gent va haver de partir de casa. Quan Franco va dir que ho deixava tot lligat i ben lligat es referia a Montilla. Si només votèssim els catalans el partit nacionalista per excel·lència tindria majoria absoluta i el 70% dels vots pel cap baix. La resta és Franco, Espanya, immigració intencionada. Qui són els xenòfobs, qui són els racistes, o fins i tot, com ens han dit alguna vegada, els nazis? Qui està perseguit? Qui vol exterminar a qui? Espero que guanyem també aquesta batalla, però no sé si la guanyarem. El que sí sé és que és deplorable que després de tant donar-nos pel cul encara siguem nosaltres els que ens sentim culpables."
"L'Espanyol existeix gràcies a la misèria moral del franquisme"
"Ser de l’Espanyol, guanyi o perdi la final, és una de les coses més tristes que es pot ser; és com votar Iniciativa per Catalunya, aquesta mena de subproducte, de cubell de les escombraries morals i ideològiques de la política catalana. Per molt que l’Espanyol guanyi, que francament no ho crec, els seguirà acompanyant la mateixa misèria moral de sempre: perquè l’Espanyol deu la seva existència a la misèria moral del franquisme, a tots els que a Catalunya no s’atreveixen a ser del Madrid o volen ser d’una cosa més propera i així tenen l’Espanyol. A Glasgow, no hi havia ni una sola senyera."
