lunes, 8 de octubre de 2007

Manipulación sobre las amenazas

Al parecer los “Segadors catalans” que amenazaron a Rivera mandaron un e-mail a Ciutadans donde pedían perdón por su acción y comunicaban su disolución.
Curioso este súbito arrepentimiento.Parece que a sabiendas de que iban a ser detenidos en poco tiempo, ya que la policía disponía del número de serie de la bala.(Detalle que estos aprendices de terroristas no supieron apreciar)

El caso es que Ciutadans no informó de la existencia de este mail, cosa que aprovechó El Periódico y TV3 para lanzar a bombo y platillo la noticia de que el arrepentimiento fue silenciado. Curioso también que unas amenazas a muerte no sean noticia y un mail sobre un supuesto arrepentimiento de las mismas amenazas sí lo sean.
pero fuese como fuese, resulta que la información no fue dada a los medios a petición de los mismos Mossos de Escuadra, para no entorpecer las investigaciones.

Ciutadans acordó pedir la comparecencia del Consejero de Interior y Relaciones Institucionales, Joan Saura, a de la dirección de los Mossos d'Esquadra. "Es inadmisible que información confidencial del expediente sobre las amenazas de muerte a su presidente, Albert Rivera, hayan sido manipuladas y vertidas en dos medios de comunicación: TV3 y El Periódico de Cataluña".


"Desde un primer momento, se expresó a los Mossos el deseo del partido de informar sobre este mail", dice Ciudadanos en comunicado de prensa.

"El Inspector de Seguridad de dicho cuerpo dio instrucciones precisas y expresas al partido alegando que, por el bien de la investigación, no se comunicase en modo alguno".

Ante esta situación, la Ejecutiva de C's desea manifestar:

1) Es inadmisible que un expediente confidencial cuyo fin debería ser encontrar a los responsables del delito de amenazas, sea utilizado por el tripartito para intentar erosionar a Ciudadanos, una fuerza política que representa a 90.000 ciudadanos catalanes.

2) Su indignación por la utilización por parte de la Generalitat de los medios de comunicación públicos y de los medios privados subvencionados con el dinero de todos para obtener rédito político, filtrando información sesgada y manipulada. Cabe recordar que la televisión pública catalana, a través de su Jefe de Política, rechazó informar sobre las amenazas de muerte al presidente de un grupo parlamentario catalán, sin embargo hoy da la noticia de El Periódico.

3) Tiene plena confianza en la profesionalidad del cuerpo policial autonómico, que trabaja y continuará trabajando hasta encontrar a los culpables de las amenazas. Según nos consta la investigación avanza por buen camino.

4) La Consejería de Interior parece estar más preocupada por la situación electoral del Tripartito que por resolver los problemas de los ciudadanos y defender los derechos y libertades de los que sufren coacción política por defender sus ideas.

martes, 2 de octubre de 2007

Nuevas Amenazas a Rivera

El 21 de septiembre Albert Rivera denuncia que a las puertas de su domicilio había un panel con una foto suya con una bala clavada en su frente y con sangre cayendo de la herida. Asimismo, junto al paquete se encontró una carta con amenazas de muerte.

Tv3 vetó la información. El gabinete de prensa Ciutadans se puso en contacto con los informativos pero su respuesta fue que "no era una noticia interesante".

Rivera acusó al conseller de Interior Joan Saura, (IC) de "establecer diferencias denigrantes" entre los presidentes de los distintos grupos políticos representados en el Parlament. "Personas con menos riesgo que yo llevan escolta, mientras que yo, que ya he recibido tres amenazas de muerte, continúo sin protección".

El Texto:

Els segadors catalans hem intentat repetidament fer-li arribar el nostre missatge per activa i per passiva. Ara bé, la nostra paciència s’agota entenem que ni a vostè ni el seu partit els agradarà la nostra empatia vers els seus ideals. La nostra nació ha estat atacada darrerament i en conseqüència s’ha debilitat. Catalunya necessita un esperit fort, un esperit lluitador i, en vistes de la ferida que gent com vostè ocasiona cada dia la nostra organització entén que la nostra nació ha de ésser un estat propi. Per això els anticatalanistes com vostè son convidats a abandonar Catalunya. No ens fan cap gràcia els seus missatges polítics estrets dels nostres avisos. Sr. Rivera, entendrà que si vostè continua amb la seva política anticatalanista, fruit dels nostres missatges, nosaltres el considerarem el nostre principal enemic. Tots els enemics de Catalunya que lluitin contra la seva cultura i el seu dret a l’autodeterminació seran convidats a abandonar-la. No volem fer servir les bales, però entenem que si no ens fan cas es perquè ens estan amenaçant. Aquí té una mostra del que pot arribar a succeir si continua amb la seva política feixista, anticatalana i sense sentit comú. En cas que després dels avisos no hagin abandonat el país o hagi cessat la seva política incoherent amb un marge de 2 mesos en seran expulsats per la força o hi seran enterrats per sempre.
Tornarem a Segar, Tornarem a ser Lliures!!






miércoles, 19 de septiembre de 2007

Montilla, Botifler y Fascista


  1. Acusan a Montilla de "botifler" y "feixista" ante la estatua de Casanova
  2. Un pequeño grupo de intransigentes se indignó tanto al oír cantar a Poveda en castellano que estalló en silbidos, que fueron acallados por los aplausos de la gran mayoría.

El 'president' vive su primera Diada entre aplausos y abucheos

JOSEP TORDERA
BARCELONA
A las nueve en punto de la mañana, José Montilla inició su primera Diada como president. Lo hizo entre los abucheos y silbidos de los radicales independentistas concentrados ante el monumento a Rafael Casanova. Para el presidente de la Generalitat, impasible, no fueron ninguna novedad los gritos de "botiflers", y "fascistas" dedicados a él y a su Gobierno. Eran los mismos que ha podido oír en años anteriores cuando efectuaba la ofrenda floral con la delegación del PSC.
Unas horas más tarde, en el acto institucional celebrado en el parque de la Ciutadella, el president se encontró con un ambiente más propicio. Al finalizar, una parte de los asistentes le expresaron su apoyo.

SILBIDOS PARA TODOS
De hecho, como ya es habitual, ningún partido se libró de los silbidos y abucheos durante la ofrenda floral a Rafael Casanova. Con mayor o menor intensidad, según los casos, fueron abroncadas las representaciones de CiU, PSC, ERC, PP e ICV-EUiA, así como la del RCD Espanyol. Las descalificaciones llegaron también a la delegación de las juventudes de ERC.
Con todo, los mismos afectados por los abucheos reconocieron que los de ayer fueron "más débiles y menos intensos" que en años anteriores y atribuyeron esta circunstancia a que muchos independentistas radicales se encontraban en los actos celebrados en el Fossar de les Moreres.
(...)
selección musical, con intérpretes de una calidad incuestionable --Cobla Sant Jordi, la soprano Rosa Mateu, Maria del Mar Bonet, Miguel Poveda, la Lieder Càmera, la orquesta y coros de la ESMUC--, no logró la complicidad emocional del público. Además, un pequeño grupo de intransigentes se indignó tanto al oír cantar a Poveda en castellano que estalló en silbidos, que fueron acallados por los aplausos de la gran mayoría.





Fuente:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=440449&idseccio_PK=1008

"Tamudo, parla català cabró!"

La comitiva de l'Espanyol, esbroncada i insultada a l'ofrena floral

El RCD Espanyol ha participat a l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova. El president Daniel Sánchez Llibre ha encapçalat la representació del club, en la que també han participat altres directius com Joan Collet o Pedro Tomás. Els jugadors del filial Toni Lau i Javi Márquez han estat els encarregats de portar els ram de flors i han hagut de sentir com el públic present xiulava i esbroncava el seu club. L'Espanyol ha rebut insults de tota mena, dedicats a l'entitat i als propis jugadors. La comitiva ha hagut d'aguantar mentre els deien "fills de puta", "fora, fora" o "espanyols, no sou catalans", entre d'altres coses. El capità del primer equip, Raúl Tamudo, que no ha estat a l'acte, també ha rebut. I és que en un moment de l'ofrena els presents han cridat: "Tamudo, cabró, parla català!". Tanmateix, el públic ha fet sonar l'himne del centenari del Sevilla, equip que va guanyar els blanc-i-blaus a la final de la Copa de la UEFA.

Fuente:
http://www.infoesports.com/actualitat/tamudo-parla-catal%E0-cabr%F3-11803.html

lunes, 27 de agosto de 2007

Salvador Sostres


"A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol."

Si només votéssim els catalans

"Cal dir que si només votéssim els catalans, els que tenim cognom català i la nostra llengua materna és el català: és a dir, els catalans, cal dir que convergència treuria majoria absoluta i el 70 per cent dels vots pel cap baix. La resta és Franco. La resta és la immigració intencionada. Aquella que va venir de la pols i de la gana i que en lloc de donar les gràcies va entrar per dret de conquesta i de la mà del dictador, que sabia molt bé el que es feia. D'on ve Montilla? D'Iznájar. Bé, això tothom ho sap. I què va passar a Iznájar? Que Franco va construrir-hi un pantà i és així que tota aquella gent va haver de partir de casa. Quan Franco va dir que ho deixava tot lligat i ben lligat es referia a Montilla. Si només votèssim els catalans el partit nacionalista per excel·lència tindria majoria absoluta i el 70% dels vots pel cap baix. La resta és Franco, Espanya, immigració intencionada. Qui són els xenòfobs, qui són els racistes, o fins i tot, com ens han dit alguna vegada, els nazis? Qui està perseguit? Qui vol exterminar a qui? Espero que guanyem també aquesta batalla, però no sé si la guanyarem. El que sí sé és que és deplorable que després de tant donar-nos pel cul encara siguem nosaltres els que ens sentim culpables."

"L'Espanyol existeix gràcies a la misèria moral del franquisme"

"Ser de l’Espanyol, guanyi o perdi la final, és una de les coses més tristes que es pot ser; és com votar Iniciativa per Catalunya, aquesta mena de subproducte, de cubell de les escombraries morals i ideològiques de la política catalana. Per molt que l’Espanyol guanyi, que francament no ho crec, els seguirà acompanyant la mateixa misèria moral de sempre: perquè l’Espanyol deu la seva existència a la misèria moral del franquisme, a tots els que a Catalunya no s’atreveixen a ser del Madrid o volen ser d’una cosa més propera i així tenen l’Espanyol. A Glasgow, no hi havia ni una sola senyera."

viernes, 25 de mayo de 2007

El 86% de las páginas de la Generalitat se ofrecen sólo en catalán.

El 86% de las páginas de la Generalitat se ofrecen sólo en catalán.
Ya desde aquí queda demostrado el desprecio de nuestro gobierno autonómico por los castellano-parlantes. Casi el 90% de la información sólo se ofrece en catalán y el resto se ofrece en inglés y castellano dando a entender que es para foráneos. Es decir, el castellano no se pone por ser una lengua de Catalunya, para los catalanes, sino como una concesión al foráneo, al extranjero (¿eso somos para ellos?), "al resto del estado".

viernes, 4 de mayo de 2007

La Primera Discriminación ya está en el Estatut

La Primera discriminación que sufre el castellanoparlante en Catalunya (por serlo, en cuanto castellanoparlante, es evidente que no hay discriminaciones en cuanto a su condición de ciudadano si se obvía esta condición) está ya en nuestro estatuto.
Un estatuto, por otra parte tuvo una abstención de más de la mitad del electorado(cosa especialmente grave en un país en el que en teoría todos somos tan nacionalistas y después de que el tema saliera día tras día en los medios de comunicación):


ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. (es decir, porque no hay más remedio, que es la del resto de Espanya, no por nuestra ciudadanía castellano-parlante)

Fuente: Gencat